Adéu

En aquesta última publicació m'agradaria reflexionar sobre les dues assignatures de les que hem estat parlant al llarg de tot el bloc.

Quan vam iniciar el curs i em vaig adonar que tenim una assignatura anomenada GITIC, no sabia ni de què em parlaven. Quan vam tenir el primer dia de classe i em vaig adonar que era de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula em vaig quedar una mica parada perquè, encara que sóc jove, a l'escola sempre havíem fet servir les pissarres de guix i ja a l'ESO al més modern que havíem arribat a tenir era un projector de transparències que ens semblava d'allò més innovador. 

Ara ja fa 4 anys que treballo com a mestre de llengua de signes que fan en algunes escoles com a activitat extraescolar i ja m'he familiaritzat amb l'ús de les pissarres digitals i dels ordinadors dins de l'aula.

Gràcies a l'assignatura de GITIC he pogut descobrir programes com el Google Drive, que estic segura que utilitzaré d'ara en endavant sobretot en els treballs en grup, el Prezi i el Windows Movie Maker, que m'ha ajudat a millorar en les meves presentacions i que ho seguiran fent. També, com a futura mestre, he descobert programes com l'Scratch, que pot ajudar als alumnes a programar i a desenvolupar la seva imaginació per crear jocs nous i he pogut veure conferències, com la que l'Anna Pérez va donar la setmana de la SAE i ens parlava sobre les TIC i les TAC.
Tots aquests coneixements podré seguir aplicant-los en un futur i em resultaran molt útils, no només al llarg de la carrera, sinó quan exerceixi de mestra en alguna escola.

Gràcies a l'assignatura de COED he pogut repassar molts conceptes de batxillerat que ja tenia mig oblidats, ha estat una assignatura molt dinàmica i els treballs d'identitat i territori i la publicació digital (compartits amb l'assignatura de GITIC) m'han semblat interessants i molt útils.

De totes les publicacions que he fet jo triaria com a més destacable la que ens parla sobre la descripció, ja que aprofundeix una mica sobre el tema i ens ajuda a millorar els nostres coneixements i ens aclareix els dubtes que puguin sorgir.

Personalment, estic contenta de la feina feta i dels conceptes adquirits al llarg d'aquest semestre, no només en aquestes dues assignatures sinó en totes les altres i, això, no és més que una confirmació que estic fent allò que realment vull.

Espero que el que heu pogut llegir en aquest bloc us hagi resultat útil i hagueu pogut aprendre alguna cosa nova o, si més no, hagueu pogut trobar allò que us calia.

La meva aventura com a bloggaire no se si acaba aquí o continuarà però que ha estat una bona experiència no en tinc cap dubte.

Gràcies a tots per llegir-me!

Sara

@SaraCotado

El llenguatge i les llengües

Bon dia!

Segons J. Tuson, el llenguatge és molt més que un simple instrument de comunicació. Organitza el llenguatge per nivells:

• El llenguatge i l'organització de l'entorn: la comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que fem per mitjà del llenguatge.
• El llenguatge i el pensament: J. Tuson diu que la intel·ligència i el llenguatge són dos fets paral·lels, que no es dóna un abans que l'altre.
• El llenguatge i la memòria: quan neix una persona, aquesta es nodreix de les experiències viscudes pels seus antecedents i fa que ell acumuli els seus propis records.
• El llenguatge i l'autoexpressió: és la manera que tenim de parlar amb nosaltres mateixos, de reflexionar.
• El mitjà més extens: tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge mentre que no pot ser al revés.

De tots aquests apartats podríem dir que Tuson defineix el llenguatge en cinc punts:

1. Amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.
2. És un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.
3. És indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
4. Ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
5. És el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que tenim els éssers humans.

Totes aquestes característiques de les que ens parla Tuson, fa que, entre d'altres coses, una persona sigui capaç de comunicar-se correctament. Des de les assignatures de COED i GITIC, se'ns va encarregar la feina d'analitzar a un personatge públic com un bon comunicador. El meu grup vam triar a Risto Mejide per tal d'analitzar-lo i ser capaços de definir si era, o no, un bon comunicador.

Una de les característiques del Risto Mejide és la seva manera de parlar, com diu les coses. i per poder transmetre allò que volem, tal com hem vist, hem de ser capaços de dominar els cinc apartats finals dels que ens parla Tuson.

Gràcies a l'anàlisi del treball i després de comparar algunes de les característiques, no només amb l'estudi de Tuson sobre la llengua i el llenguatge, sinó també amb el llibre que ja hem parlat anteriorment Com parlar bé en públic, vam concloure que Risto Mejide sí que era un bon comunicador. La forma de comunicar-se, l'arribada a la gent, les noves vies de comunicació que utilitza (twitter @ristomejide, facebook), la reacció que provoca en la gent que l'escolta o el fet de donar la seva opinió de molt temes d'actualitat ens fa dir que en Risto Mejide és un bon comunicador, més enllà de que estiguem d'acord o no amb tot allò que diu.

Si en voleu saber més...

L'entrada del 17 d'octubre de la meva companya Laura Aparici, titulada "El llenguatge i la competència comunicativa" us ajudarà a saber més sobre el tema.

Fins la propera!

Sara

La competència comunicativa

Bon dia!

Avui parlarem, per sobre, de la competència comunicativa i del que influeix en les habilitats comunicatives i, també, sobre les diferències entre el text oral i escrit.

Competència comunicativa

La competència comunicativa és, segons Gumperz i Dell Hymes (1972): "el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la".

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística: regles socioculturals d'ús.
3. Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica: habilitat d'utilitzar les estratègies de comunicació verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

Totes aquestes competències són molt necessàries, no només a l'hora de mantenir una conversa amb algú, sinó que són imprescindibles quan volem portar a terme qualsevol de les quatre habilitats lingüístiques: parlar, escoltar, llegir i escriure.

Habilitats lingüístiques:

• Llegir: Isabel Solé (1987) remarca quatre implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir-se el significat del text.
2. Llegir és aconseguir un objectiu perquè sempre llegim per algun motiu.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text, perquè qui llegeix ha de fer-se seu el text adaptant-lo a allò que ja sap i alhora aportant nous coneixements.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.

• Escriure: procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure ha de tenir en compte els aspectes formals, els aspectes lingüístics i els aspectes discursius.
• Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
• Escoltar: comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

El codi escrit i el codi oral

En aquest apartat ens centrarem en dues de les quatre habilitats lingüístiques: parlar i escriure. El codi oral i el codi escrit tenen unes característiques pròpies i que fa que per fer un bon discurs oral o escrit haguem de tenir en compte algunes característiques pròpies de cada text. A continuació trobareu un text adjuntat que ens ajudarà a veure totes aquestes diferències de manera molt clara. Les primeres diferències són les diferències contextuals, les que es refereixen al context, espai i temps i les diferències textuals aquelles que fan referècia al text, al missatge.

Si en voleu saber més...

A les escoles, la competència comunicativa és un tema que no s'acaba de treballar en profunditat, es dóna importància a que els nens sàpiguen llegir o escriure correctament però, algunes vegades, no acaben d'entendre que escriuen o llegeixen.
El Juanjo Càrdenas (professor de l'escola Sant Llorenç de Munt de Barcelona) i la Pilar Castellar (professora de l'escola Pau Vila i Dinarès de Terrassa) en presenten un article sobre "Millorar la competència comunicativa a l'escola fent televisió". L'he trobat un article molt interessant i que ens pot resultar molt útil com a futurs mestres.

Espero que tota aquesta informació us pugui servir.

Fins la propera!

Sara

Identitat i territori, Com parlar bé en públic i recitació.

Bon dia!

Identitat i territori

Ahir la meva companya Elisabet Cordomí i jo vam presentar la nostra exposició d'identitat i territori. Nosaltres vam triar el tema "ballet o futbol" on voliem demostrar, d'alguna manera, que encara que estiguem al segle XXI i presumim del nostre progresisme, a l'hora de triar les activitats extraescolars dels més petits, moltes vegades seguim triant el ballet per les nenes i el futbol pels nens.

Per poder presentar el nostre treball ens vam basar en dues pel·lícules, la primera "Quiero ser como Beckham" ens explica la història d'una noia que vol jugar a futbol i els pares no hi estan d'acord, i la segona "Billy Elliot" ens parla d'un noi que viu en un barri obrer d'Anglaterra i que sent autèntica passió pel ballet però que el seu pare no veu amb bons ulls que pugui practicar la seva passió.

També vam fer un seguit d'enquestes i dels resultats en vam poder extreure unes conclusions.

A nivell de les TIC, vam utilitzar el Prezi com a suport per a la presentació, el Winows Movie Maker per poder retallar els trossos de les pel·lícules que ens interessaven més pel treball i també un formulari de Google Drive per poder recollir fàcilment els resultats de les enquestes.

Aquest va ser el resultat final del nostre suport:

Per tal de poder fer una bona presentació en públic vam agafar alguns dels consells que vam llegir en el llibre Com parlar bé en públic de Francesc Puigpelat i Joana Rubio.

Com parlar bé en públic

Aquest llibre ens dóna, en nou capítols, algunes claus per poder fer un bon discurs en públic, per no posar-se nerviós, per ser capaç de tenir un tema tant ben preparat que sigui com tenir una conversa amb qualsevol persona.

Si hem de resumir les idees clau del llibre en un decàleg, jo triaria les següents:

• És necessari dominar el tema i tenir un bon guió preparat.
• Els suports no han de tapar la nostra exposició, nosaltres hem de ser els protagonistes.
• Cal tenir en compte al públic i adaptar-nos a ell preparant, mínimament, diferents opcions de discurs.
• És important que l'orador repeteixi el missatge clau de diferents maneres.
• Cal tenir molt en compte la importància del llenguatge corporal i establir contacte amb la mirada.
• Cal donar un toc d'humor; podem ironitzar si la situació ho permet.
• Cal tenir una bona retòrica, expressar amb claredat i brevetat allò que volem dir.
• Hem de saber parlar de tu a tu, tenint en compte que és un registre oral formal.
• Cal incloure exemples que deixin més clar tot allò que volem dir i dades per verificar tot allò que diem.
• Hem de ser creatius per tal de que el públic pugui interessar-se en allò que els expliquem.

Tant si considereu que teniu facilitat per parlar en públic, com si sou de les persones que es veuen incapaces de fer-ho, crec que és una bona recomenació triar aquest llibre per ajudar a millorar i a reforçar tot allò que hem d'aprendre de nou o que ja sabem fer.

Recitació

Una altra de les activitats que hem fet a classe per poder aprendre a parlar bé en públic i a fer fora els nervis ha estat la recitació. Cada un dels companys de classe havíem de triar un poema diferent i un dijous a l'hora de COED, recitar-lo davant de la classe. El poema que jo vaig triar va ser "Un sonet per a tu" d'en Miquel Martí i Pol, un dels grans poetes catalans.

Vaig triar-lo perquè em sembla preciós que es pugui dir t'estimo d'una manera tan delicada i pura i m'encanta com Martí i Pol aconsegueix filar les paraules de manera que sonin tan dolces. 

La meva recitació, cal reconèixer, no va ser especialment bona. Vaig començar segura i valenta però en un moment donat em vaig adonar que tota la classe estava molt pendent només de mi i això em va provocar un estat de nervis molt poc normal en mi.

Us deixo el poema, crec que és especialment bonic i només ens caldran uns instants per poder gaudir-lo:

Un sonet per a tu

Un sonet per a tu que em fas més clar

tant el dolor fecund com l'alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia,

que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,

però amb aquest toc lleu de fantàsia

que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès 

de dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

Espero que pugueu treure profit de les diferents part d'aquesta publicació.

Sara

Descripció

Hola!

Avui farem un aprofundiment a la descripció.

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripcions: l'objectiva i la subjectiva:

Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure l'objecte amb la major objectivitat i precissió possibles. Aquest tipus de descripció es dóna, sobretot, en textos acadèmics i cinetífics.

Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li sugereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius

Quan hem de fer una descripció cal seguir unes pautes per tal de poder establir un ordre que doni coherència al text.

• Establiment del tema: presentació del objecte.
• Caracterització: a través del qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les part del objecte de la descripció.
• Relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs.

La composició del text: planificació, redacció i revisió.

1. La planificació: establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1 Anàlisi de la situació comunicativa

1.1.1 A qui vull descriure? (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors com: el grau de formalitat, la fórmula de tractament,  el gènere o la varietat dialectal.

1.1.2 Sobre què vull escriure?: determinar sobre quin tema volem escriure.

1.1.3 Per què vull escriure?: quin són els meus objectius quan començo a escriure i quin tipus de text és el més adequat. 

1.1.4 Com ho vull escriure?: extensió, estructura...

1.2 Recollida de la informació

1.2.1 Pluja d'idees: escriure en raig tot el que ens passi pel cap en un moment determinat sobre un tema concret.

1.2.2 Documentació

1.2.3 Intent de respondre a les 6 W (de Melville E. Stone, 1848): en català les 6 W són: què? qui? com? quan? per què? on? 

1.2.4 Pendre apunts

1.3 Selecció i ordenació de les idees

1.3.1 Selecció de les idees: decidir quina informació triem i quina desetimem.

1.3.2 Ordenació de les idees: un cop hem triat el que ens interessava cal posar-ho tot en ordre.

1.3.3 Tècniques d'agrupació: agrupar les idees per conjunts d'idees amb alguna semblança o alguna carcterística comuna. Pot ser: per grups, per mapa conceptual

1.3.4 Tècniques d'ordenació: numeració o esquema.

2. La redacció: redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets característics concrets.

2.1 Estructura del text

2.1.1 El paràgraf: serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

2.1.2 Els connectors: elements de cohesió textual que organitzen i relacionen els paràgrafs i que funcionen coma senyals visuals.

2.1.3 La puntuació: és una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.

2.2 L'estil

2.2.1 Adequació: cal tenir en compte el registre triat i buscar el vocabulari adequat per aquest registre.

2.2.2 Claredat: cal que el públic pel que està destinat el text escrit pugui entendre allò que llegeix.

2.2.3 Presició: cada paraula ha de reflectir al màxim allò que volem expressar.

2.2.4 Concisió: no afegim més d'allò que volem dir.

2.2.5 Variació: cal evitar les repeticions innecesàries.

3. La revisió: cal avaluar allò que hem escrit i modificar allò que calgui per millorar el text.

Si en voleu saber més...

Encara que hem estat parlant de la composició del text no només els textos ens ajuden a descriure, sinó que també ho poden fer cançons, poesies, fotografies...

La cançó País Petit d'en Lluís Llach ens fa una descripció de Catalunya utilitzant un punt de vista molt personal i intimista.

Per classe vam haver de fer una fotografia per descriure a un company. Jo vaig triar a en Jordi que s'acaba de comprar un pis nou i vaig fer aquesta fotografia:

Aquesta va ser la pluja d'idees, l'ordenació de les idees i l'esquema que vaig fer per tal de poder descriure al meu company:

Aquí podeu llegir la descripció final com va quedar:

Espero que gràcies a tota la informació que podeu trobar en aquesta publicació us resulti més fàcil poder fer una descripció.

Fins aviat!

Sara

Presentació

Bon dia!

Avui toca que ens coneguem. Sóc la Sara Cotado, estudiant de 1r de magisteri d'educació primària de la Blanquerna i des de la classe de COED i de GITIC ens han demanat que fem un bloc explicant-vos algunes de les coses que hem après a classe. Així que en aquest bloc us aniré explicant això, el que aprenem.

No sé quan podré anar actualitzant les novetats, però intentaré que sigui, almenys, una vegada a la setmana, però amb la feinada que tenim no puc garantir res.

Fetes les presentacions només em queda dir-vos que espero que us serveixi d'ajuda, que pugueu aprendre i que puguem compartir els coneixements.

Ens veiem a la propera!

Sara